dimarts, 20 de desembre del 2011
La història de, La cançó del timbaler (SEBASTIAN VIAFARA VARELA)
La història de la canço, es basava aparentment en una nadala popular txeca i aparegué al 1941.
La lletra conta la història apòcrifa d'un nen pobre que, no tenint cap obsequi per a Jesús nadó, li toca el timbal amb l'aprovació de la Mare de Déu. Miraculosament, el nadó -que representa que només te unes hores- el correspon amb un somriure. Aquesta història té un cert paral·lel amb la llegenda del segle dotze que Anatole France explica en Le jongleur de Notre-Dame (El joglar de la Mare de Déu), i que Jules Massenet convertí en òpera en el 1902. En la llegenda, però, el joglar fa la interpretació per a una estàtua de la Verge, i aquesta li somriu o li llença una rosa (o les dues coses alhora, com en el telefilm del 1974 The Juggler of Notre Dame).
La lletra conta la història apòcrifa d'un nen pobre que, no tenint cap obsequi per a Jesús nadó, li toca el timbal amb l'aprovació de la Mare de Déu. Miraculosament, el nadó -que representa que només te unes hores- el correspon amb un somriure. Aquesta història té un cert paral·lel amb la llegenda del segle dotze que Anatole France explica en Le jongleur de Notre-Dame (El joglar de la Mare de Déu), i que Jules Massenet convertí en òpera en el 1902. En la llegenda, però, el joglar fa la interpretació per a una estàtua de la Verge, i aquesta li somriu o li llença una rosa (o les dues coses alhora, com en el telefilm del 1974 The Juggler of Notre Dame).
El Desembre Congelat (Maria Del Moral)
El desembre congelat
confós es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor:
d'una ro ro ro,
d'una sa sa sa,
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
quan en una mitjanit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Amb contentament i amor
celebrem el dia
en el què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor,
oferim-li nostre cor,
que és la gran finesa
de nostra pobresa.
confós es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor:
d'una ro ro ro,
d'una sa sa sa,
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
quan en una mitjanit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Amb contentament i amor
celebrem el dia
en el què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor,
oferim-li nostre cor,
que és la gran finesa
de nostra pobresa.
Aquí és nadal i estic content (Yoena)
http://www.youtube.com/watch?v=3LSA4xXWcUM
Aquí és nadal i estic content
perquè se m'han trencat les ales
i la cadència del meu temps
diria que no m'atabala.
Aquí és nadal i estic content (estic content)
perquè se m'ha acabat l'eufòria (hou, hou, hou, hou!)
i tot el que volia fer (Hey, hey!)
no ho tindré si no m'ho tornes.
Aquí és nadal i estic content (perquè?)
perquè he perdut totes les ganes
i els sopars amb els amics
m'aporten més que deu nadales.
Aquí és nadal i estic content (estic content)
perquè m'atrauen les maneres (hou, hou, hou, hou!)
deixant de banda els no-sé-què
i confessions a cau d'orella.
Aquí és nadal i estic content
perquè anar fent ja no és l'idea
i coneixent-me tan intens
no buidaré les hores tendres.
Aquí és nadal i estic content (estic content)
perquè el caliu no se'ns atura (Hou, hou, hou hou!)
la bogeria que hem après(Hey, hey!)
ens fa tossir com una mula.
Estic content;
content content! (x4)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)